Cap a Oleron

Demà divendres de matinada marxem cap a Oleron, amb la Jud i els meus pares. Allà retrobarem la Lara i tota la família de part materna. Fem un retrobament familiar, amb un gran dinar dissabte, nosaltres som els que venim de més lluny, la gran majoria viu a Oleron.
I que és Oleron... la Ile d'Oleron és a dir illa d'Oleron, és una petita porció de terra dins el mar unit al continent per un pont de 3,5km fet el 1966.

No és gaire gran, uns 36km de llarg, i la part més ample uns 10km. Com no envoltada de platja, totes de sorra fina, però cada zona pot canviar una mica... algunes dins de l'aigua amaguen roques que al baixar la marea queden descobertes, on la gran afició é sla pesca de crancs i algun mol·lusc.
En altres et cansaries de caminar sobre la sorra mar en dins, amb poca profunditat, i en baixar la marea queden km de platja al descobert.
Altres són de gran interès pels surfistes, onatge molt fort i perillós. El vent també molt present i on l'esport de vela i els estels té exit assegurat.
El clima es menys dolent del que sembla per la seva ubicació i mala fama. Els estius tenen molt de sol, per aquest motiu les antigues salines ocupen una gran part de la illa.
Per entrenar és un molt bon lloc, hi vaig fer molt bones estades, el terreny és absolutament pla, la única pujada és el propi pont, i fora el continent aquella zona és molt plana també. Lescarreteres dins la illa són un pel dolentes, i sense boral, però poc transit i força respecte. Allà la bici és el mitjà de transport per excel·lència, la meva avia si no plou encara ara fa amb bici més de 6km per anar a comprar.
Per nedar que dir, d'un lloc envoltat d'aigua, la única pega és que l'aigua no es transparent com aquí al mediterrani, la marea i el terres fangosos la fan tèrbola i de color marronós.
Per correr, hi ha forces camins i tot pla, molt pla... de fet una mica aborrit... jejeje



De totes maneres poc podrem entrenar, demà gran part de viatges, i diumenge de tornada, només portem els bambes per sortir a córrer.

Per altre banda, aquesta setmana, no m'és gaire bona, sense deixar de dir, que m'han dixat sol a casa, la Jud és de colonies... l'inici de hipotèrima patit diumenge m'ha deixat totcat gran part setmana. A més a més les pastilles de l'alergia em tenen adormit... i em costa molt entrenar.
Dilluns vaig nedar una mica, però molt poc...
Dimarts, vaig sortir a rodar 10km amb en Toni i la Jena, i al mig dia revisió i prova d'esforç, no era el millor dia... però res el que susposava, però s'ha de fer un cop any. tot correcte, però lluny del meus millor moments. Un VO2 max de 66 ( 74 l'any passat) 400w màx a 175 (contre 480w a 173bpm) i el llindar a 162bpm amb 360w (contre 170bpm i 400w). És a dir el llindar anaerobic de fa dos anys és el meu tope en aquest moments... i un VO2màx força inferior, en canvi algunes sensacions em diuen que soc més ràpid, i òptim... espero anar pel bon camí.
Dimecres, bona natació al matí, però el vespre adormit i sense forces per fer series i exercissi de força. Vaig a rodar sol 10km a 4:30... em sento millor així... jejeje
Dijous, bona natació matí, i si m'escapo a les 19h de la feina, faré una mica de bici amb la Transition per provar-la, ja que ha passat uns dies a SBR per passar la ITV...

Si soc a temps espero ser a la festa de l'esport, on es farà un homenatge recordatori al company Toni Garcia. Ostres ja fa un any que em van donar el premi... quin moment quins records... allà passa un cop a la vida.
http://mrcim.blogspot.com/2008/04/ctg-arrasa-en-la-setmana-de-lesport.html